dimecres, 18 de gener del 2012

Presentació

Hola! Som en Pau i l'Adrià i aquí us presentem el nostre blog sobre la religió hindú. Els aspectes que tractarem són els següents:


1.- Situació geogràfica (mapa inclòs)
2.- La doctrina hinduista
3. Les divinitats
4. La societat i les castes
5.- Els llibres sagrats
6.- Ritus hindús i celebracions o festes.


Esperem que us agradi!

Situació Geogràfica de l'Hiduisme

L'hinduisme majoritàriament es troba situat en tres estats:

  • L'Índia (bressol de l'hinduisme i la seva terra sagrada) on el 75% de la població practica aquesta religió. 
  • El Nepal, on la practiquen el 85%.
  • I l'illa africana de Maurici on el 60% la practiquen.
 Encara que el Nepal, fins fa poc l'únic estat del món que reconeixia l'Hinduisme com a religió oficial. També l'hinduisme es troba en la majoria de gent de l'illa de Bali.


La doctrina hinduista

L'hinduisme es basa generalment en els ensenyaments vèdics, que creuen que després de la vida hi ha un cicle etern de reencarnacions del que es pot sortir a través de bones accions. Aquestes es basen en la pietat cap al proïsme, la contemplació, honorar les divinitats i els ritus.

En l'hinduisme hi ha moltes creences, però bàsicament creuen que darrere de l'univers visible, al qual atribueixen cicles successius de creació i destrucció, hi ha una altra existència eterna i sense canvis. Abandonar el cicle de reencarnacions i retornar a l'univers espiritual és l'objectiu últim dels hinduistes.


Aquesta foto simbolitza d'una manera una mica "surrealista" el què seria la vida d'un hinduista. Forma part d'un cercle del que no pot sortir, a no ser que faci bones acions. 



Aquí un video que parla sobre la reencarnació.




Les divinitats

Déus principals:
Brama - És el Déu creador de l'Univers     
     


 Vixnu - És el Déu preservador


Xiva – És el Déu de la destrucció



Altres déus:

Aditi: Representa l’amplitud, l'expansió i la llibertat        




 Ganesh: Déu de la saviesa



Agni: Déu del foc i el sacrifici      
             



Hanuman: Déu mico venerat per els hindus




 Ganga: Deessa del riu Ganges


Cal destacar que de Déus hindus n'hi ha moltissims més però aquests són els més coneguts. 

La societat i les castes

L'Hinduisme és molt peculiar en molts sentits. Com per exemple en la doctrina. La doctrina és un sistema creat pels Hinduistes que "separa" en castes, de manera ascendent, a la població. Aquest sistema també es porta a terme en altres països, tot hi que amb diferents castes, com el Nepal, la Xina, el Japó, d'entre altres com Magreb i més... però sense cap mena de dubte el més peculiar i en el que es centra més atenció és el de la Índia. Les castes de la Índia són les següents (de manera ascendent):


  • Brahmins (estudiants, professors, sacerdots)
  • Kshatriyas (guerrers, reis, administradors)
  • Vaishyas (comerciants, agricultors)
  • Shudras (artesans, proveïdors de serveis)

Tota la població es divideix en un d'aquest quatre "grups" segons, i segons la seva casta seran considerats d'una manera o d'una altra. Hi ha una altre casta NO considerada. Els anomenen dalits o els intocables i són els "marginats", lamentablement. Un d'aquests dalits, ens va venir a fer una xerrada sobre la societat a la Índia, en Lanhsi!


Una foto de quan va venir a fer la xerrada.
I aquí un video sobre les castes a l'Índia

Els llibres sagrats

El llibre sagrat pel hinduistes és el Veda. Consisteix en un conjunt de llibres indis, són  l'origen del vadisme 
( religió mare del hinduisme). Una de les parts més antigues és el Rig-Veda, sembla néixer entre el 1800 a 1500aC. Són les coneixences més antigues. Aquest llibre tracte d'astrologia-astronomia, de rituals i de com aquests es connecten amb la vida espiritual de la humanitat.

Estan compostos de 4 grans seccions:
  • EL Rigvada (Saber de les estrofes)
  • El Yajurveda (Saber de les fórmules sacrificials)
  • El Samaveda (Saber de les melodies)
  • L'Atharvaveda(Saber d'Atharva nom d'una família de sacerdots)
 Aquest és el llibre sagrat de l'Hinduisme

Ritus hindús i celebracions

Ritus Hindús

NAIXEMENT
 
Poc després del naixement, es renta al nen hindú i se li escriu en la llengua la paraula "Om". Deu dies més tard se li posa nom en una cerimònia anomenada namakarana. És llavors quan se li fa la carta astral, que és un mapa que mostra la posició dels planetes i estrelles en el moment del seu naixement.

LA MAJORIA D'EDAT

Entre els vuit i els dotze anys, els homes hindús participen en la cerimònia del upanayana, perquè ja se'ls considera d'edat suficient per aprendre més sobre la seva religió. 

 
EL MATRIMONI

Els pares solen projectar el matrimoni dels seus fills. La cerimònia del casament arriba a durar dotze dies (en cas de ser ric) i pot celebrar-se en qualsevol lloc. Els nuvis realitzen els mateixos rituals guiats per un sacerdot. Fan promesa de lleialtat mútua i de compartir les seves possessions davant un foc sagrat que representa la divinitat.


MORT

Segons els hindús, quan una persona mor la seva ànima torna al món amb una altra forma, es reencarna. El cadàver del difunt es col•loca en un munt de llenya i el fill gran encén el foc. Tres dies després recullen les cendres i les posen a un riu, possiblement al Ganges.


Celebracions o festes


El Diwali és una festa de cinc dies on s’adora la deesa de la riquesa i la bellesa. Marca el començant del nou any hindú, com aquí seria la nit del 31 de desembre. També es coneix com a festes de les llums. La llum representa el coneixement i el triomf del bé sobre el mal. Abans de celebrar les festes la gent neteja les seves cases perquè així diuen que Lakshmi (déu), entrarà i beneirà als seus habitants.

El Dassehra es recorda la victòria de Rama sobre el gegant Rabano. Mitjançant danses i obres de teatre es compten moments claus de la vida de Rama i Sita. Uns monstres de palla representen rabano, i se’ls hi tira petards i es cremen.



El holi marca el començament de la primavera i commemora la mort de Holika, la nit anterior de Holi s'encenen grans fogueres i es cremen ninots d’ella.
El dia de Holi es recorden les entremaliadures de Krishna i les bromes que gastava a les joves. Hi ha cants i balls i els participants es tiren aigua i tints uns als altres. El dia de la festa és costum anar a veure la família i amics i saludar a tothom.